Un dia gèlid d'hivern, la mare del Tommy i l l'Annika estava preocupada perquè veia que el seus fills no menjaven.
El metge els va anar a visitar i els va dir que tenien una malaltia contagiosa, el xarampió. Per això, la Pippi no podia visitar-los i es va inventar la manera de fer-ho. Va penjar una escala de corda que ella mateixa havia fet per arribar fins a la finestra de l'habitació dels dos germans. Es passava les tardes fent ganyotes des de fora la finestra per fer riure als seus amics.
Quan es van recuperar i van poder sortir de l'habitació, la seva mare estava preocupada perquè seguien sense menjar. Pippi al veure que no menjaven els hi va dir:
- Hauríeu d'anar al mar, perquè una de les vegades que estava allà amb el meu pare, el seu amic Fridolf va perdre la gana. El meu pare li va donar una melicina que li va fer venir tanta gana que es menjava tot el que trobava per davant.
- Medicina- la va corregir l'Annika.
Quan la Pippi va acabar d'explicar aquesta història va mirar els plats del Tommy i l'Annika i va veure que s'ho havien acabat tot.
En aquell moment va arribar el carter que va dir:
- Pippi Calzaslargas! Tinc una carta per a tu.
- Una carta! Per a mi? - Va dir caient-se de la cadira.
- Llegeix-la tu - li va dir al Tommy.
-Estimada Pippilotta, quan llegeixis aquesta carta ja pots anar corrent cap al port. Allà t'estaré esperant jo per anar cap a Kurrekurredutt, l'illa on sóc rei. Tots els habitants estan desitjant conèixer a la princesa Pippilotta. Un fort petó del teu pare.Quan el Tommy va acabar de llegir la carta, a la habitació es podía sentir el vol d'una mosca.
